Avui he preparat un programa de cançons franceses. L’any passat em vaig dedicar exclusivament a la cançó francesa i aquest any n’he posat alguna de tan en tan. Però ens acostem al final de cicle i no he pogut resistir la temptació de fer-vos escoltar algunes de les meves cançons franceses preferides
- Vous permettez Monsieur. Adamo
- Comme d’habitude. Claude François
- Que c’est triste Venise. Charles Aznavour
- Deshabillez-moi. Juliette Greco
- La vie d’artista. Leo Ferré
- Du jazz dans le ravin. Serge Gainsbourg
- Je t’aime, moi non plus. Brigitte Bardot
- Mon pot le gitane. Ives Montand
- Nantes. Barbara
- La longue dame brune. Moustaki
- La ballade des baladins. Gilbert Bécaud
- Amsterdam. Jacques Brel
- La route aux quatre chansons. Georges Brassens
Amics oients espero que us hagi agradat escoltar musica francesa i torno a dir que tinc les lletres i moltes traduccions a la vostra disposició.
Fins la setmana vinent.
Programa emès dimecres, 28 de maig a les 9 del vespre. Repetició del programa el diumenge, 21 de maig de 3 a 4 de la tarda
Un Programa d’Enric Huguet a Ràdio Vitamènia 91.5 FM
http://www.ivoox.com/les-cancons-meva-vida-28-05-2014_md_3162741_1.mp3″ Descarregar
La ballade des baladins
Els saltimbanquis que giragonsen per les rutes
Venen de lluny entre camps de blat
Les bones gents els miren i els escolten
I les estrelles els parlen de ballar.
Els vells castells alçats a l’Edat Mitjana
Semblen guiar els seus passos lleugers com un matí
I entre les torrasses encimbellades als núvols
Unes princeses els fan signes amb les mans.
Però els xicots de vint anys que semblen déus
Despreocupats i alegres enmig de rondes folles
Passen sota les torrasses sense dir res
No miren els braços estesos cap a ells
Balla doncs, alegre saltimbanqui
És la balada, és la balada
Balla doncs, alegre saltimbanqui
És la balada d’Arlequí
Els saltimbanquis que giragonsen per les rutes
Qui son doncs,amb llurs vestits daurats?
Vagabunds o Déus derrotats ?
Només tenen cançons com tresor
Quan ja no tinguin més set, havent begut a la boira
Ballaran descalços sobre fils platejats
Que cinc mil aranyes teixiran sota la lluna.
D’una branca de grèvol fins a avets gelats
Seran acompanyats a la ronda divina
Pels fills dels reis amb llargs cabells arrissats
És un seguici blau de mil mandolines
On floten una mica per tot arreu, vels de núvia
Balla doncs, alegre saltimbanqui
És la balada, és la balada
Balla doncs, alegre saltimbanqui
És la balada d’Arlequí
Va ser així que vam veure la gran boda
De la filla del vent amb un Arlequí
Però tot allò no era més que un fràgil miratge
I jo resto sol amb els meus endemàs
Ei els saltimbanquis
Ja marxeu ?
Porteu-me amb vosaltres