Còctel Musical

Còctel MusicalAvui en l’últim programa de la temporada la millor musica francesa del segle amb Enric Huguet.
Edith Piaf “La vie en rose. Georges Brassens “La mauvaise reputation”. Jacques Brel “Ne me quitte pas” Barbara “L’aigle noire”. Gilbert Bécaud “El maintenant”. Ives Montand “ Les feuilles mortes”. Juliette Gréco “ Deshabillez moi” … i moltes més.
Últim programa de Còctel Musical.
Programa emès diumenge, 30 de juny de 2013
http://www.ivoox.com/coctel-musical-30-06-13_md_2170621_1.mp3″ Descarregar

Anuncis

Còctel Musical

Còctel MusicalLa millor musica francesa del segle XX i unes gotetes de copla espanyola. Amb Enric Huguet i Júlia Toríbio.
Aquesta setmana l’Enric Huguet ens proposa en l’apartat de música francesa a:
Sylvie Vartan nascuda el 15 d’agost de 1944. Actriu i cantant francesa de música pop. D’origen búlgar i armeni.
France Gall nascuda a París1947 és una cantant francesa . L’any 1965 va guanyar el Festival d’Eurovisió presentant-se per a Luxemburg. Per a aquest concurs, va haver d’escollir una cançó entre deu possibilitats i finalment va escollir, i guanyar amb ella, Poupée de cire poupée de son, cantada en francès i escrita per Serge Gainsbourg.

En el apartat de cobla espanyola Júlia Toríbio ens porta diverses cantants de cobla.
Programa emès diumenge, 23 de juny de 2013

http://www.ivoox.com/coctel-musical-23-06-13_md_2148659_1.mp3″ Descarregar

Còctel Musical

Còctel Musical La millor musica francesa del segle XX i unes gotetes de copla espanyola. Amb Enric Huguet i Júlia Toríbio.
Aquesta setmana l’Enric Huguet ens proposa en l’apartat de música francesa a René Villard més conegut com a Hervé Vilard. Una de les seves cançons més conegudes Capri c’est fini.
En el apartat de cobla espanyola Júlia Toríbio ens porta a Martirio cantant espanyola que ha donat aires nous i renovats a la copla espanyola. S’ha submergit en el jazz, la bossa nova, el tango i les músiques sud-americanes…
Programa emès diumenge, 16 de juny de 2013

http://www.ivoox.com/coctel-musical-16-06-13_md_2128040_1.mp3″ Descarregar

Còctel Musical

Còctel MusicalLa millor musica francesa del segle XX.
Aquesta setmana l’Enric Huguet i Joan Valero ens proposen un programa monogràfic amb Michel Polnareff.
Michel Polnareff neix a Nérac, 3 de juliol de 1944. Cantant i compositor francès, va ser molt popular des de mitjans de 1960 fins a 1980.

Programa emès diumenge, 2 de juny de 2013

http://www.ivoox.com/coctel-musical-09-06-13_md_2112203_1.mp3″ Descarregar

Còctel Musical

Còctel MusicalLa millor musica francesa del segle XX i unes gotetes de copla espanyola. Amb Enric Huguet i Júlia Toríbio.
Aquesta setmana l’Enric Huguet ens proposa en l’apartat de música francesa a Georges Moustaki, mort a Niça, 23 de maig. fou un cantautor francès d’origen greco-egipci. Se’l considerava com a políglota ja que dominava el grec, l’àrab, l’anglès, el portuguès, però principalment el francès.

En el apartat de cobla espanyola Júlia Toríbio ens porta a Maria Vidal, cantant i actriu espanyola. Programa emès diumenge, 2 de juny de 2013
Escoltar – Descarregar

Il y avait un jardin

{Parlé}
C´est une chanson pour les enfants
Qui naissent et qui vivent entre l´acier
Et le bitume entre le béton et l´asphalte
Et qui ne sauront peut-être jamais
Que la terre était un jardin

Il y avait un jardin qu´on appelait la terre
Il brillait au soleil comme un fruit défendu
Non ce n´était pas le paradis ni l´enfer
Ni rien de déjà vu ou déjà entendu

Il y avait un jardin une maison des arbres
Avec un lit de mousse pour y faire l´amour
Et un petit ruisseau roulant sans une vague
Venait le rafraîchir et poursuivait son cours.

Il y avait un jardin grand comme une vallée
On pouvait s´y nourrir à toutes les saisons
Sur la terre brûlante ou sur l´herbe gelée
Et découvrir des fleurs qui n´avaient pas de nom.

Il y avait un jardin qu´on appelait la terre
Il était assez grand pour des milliers d´enfants
Il était habité jadis par nos grands-pères
Qui le tenaient eux-mêmes de leurs grands-parents.

Hi havia un jardí

(recitat)
És una cançó pels nens
Que neixen i viuen entre l’acer
I el quitrà, entre el formigó i l’asfalt
I que potser no sabran mai
Que la terra era un jardí

Hi havia un jardí anomenat la terra
Brillava al sol com un fuit prohibit
No, no era pas ni el paradis ni l’infern
Ni res de ja vist o sentit

Hi havia un jardí, una casa d’arbres
Amb un llit d’escuma per fer-hi l’amor.
I un petit rierol corrent sense onades
Venia a refrescar-lo i seguía el seu curs

Hi havia un jardí com una vall
On es podien alimentar en qualsevol estació
Sobre la terra ardent o sobre l’herba gelada
I descubrir flors que no tenien nom

Hi havia un jardí anomenat la terra
Era prou gran per milers de nens
Antany hábitat pels nostres avis
Que l’havien rebut de llurs avis

On és el jardí on hauriem pogut neixer
On hauriem pogut viure despreocupats
I nus
On és aquesta casa de portes obertes
Que jo encaro cerco i que ja no trobo?

Où est-il ce jardin où nous aurions pu naître
Où nous aurions pu vivre insouciants et nus,
Où est cette maison toutes portes ouvertes
Que je cherche encore et que je ne trouve plus.

Còctel Musical

Còctel MusicalLa millor musica francesa del segle XX i unes gotetes de copla espanyola. Amb Enric Huguet i Júlia Toríbio.
Aquesta setmana l’Enric Huguet ens proposa a: Jacques Dutronc, nascut el 28 d’abril de 1943 en París, cantautor y actor cinematogràfic francès. El 1981 és va casa amb la cantautora i modelo Françoise Hardy.
Françoise Madeleine Hardy nascuda a París, 17 de gener de 1944. Cantautora, modelo i actriu francesa. Fou la primera cantant pop francesa.
En el apartat de cobla espanyola Júlia Toríbio ens porta diverses cantants de cobla
Programa emès diumenge, 1 de maig de 2013

Escoltar – Descarregar

Tous les garçons et les filles

Tous les garçons et les filles de mon âge
se promènent dans la rue deux par deux
tous les garçons et les filles de mon âge
savent bien ce que c´est d´être heureux
et les yeux dans les yeux
et la main dans la main
ils s´en vont amoureux
sans peur du lendemain
oui mais moi, je vais seule par les rues,
l´âme en peine
oui mais moi, je vais seule,
car personne ne m´aime

Mes jours comme mes nuits
sont en tous points pareils
sans joies et pleins d´ennuis
personne ne murmure “je t´aime”
à mon oreille

Tous les garçons et les filles de mon âge
font ensemble des projets d´avenir
tous les garçons et les filles de mon âge
savent très bien ce qu´aimer veut dire
et les yeux dans les yeux
et la main dans la main
ils s´en vont amoureux
sans peur du lendemain
oui mais moi, je vais seule par les rues,
l´âme en peine
oui mais moi, je vais seule,
car personne ne m´aime

Mes jours comme mes nuits
sont en tous points pareils
sans joies et pleins d´ennuis
oh! quand donc pour moi brillera le soleil?

Comme les garçons et les filles
de mon âge connaîtrais-je
bientôt ce qu´est l´amour?
comme les garçons et les filles
de mon âge je me
demande quand viendra le jour
où les yeux dans ses yeux
et la main dans sa main
j´aurai le cœur heureux
sans peur du lendemain
le jour où je n´aurai plus du tout
l´âme en peine
le jour où moi aussi j´aurai quelqu´un qui m´aime

Tots els nois I les noies
Tots els nois i les noies de la meva edat
Es passegen aparellats pel carrer
Tots els nois i noies de la meva edat
Saben bé el que és ser feliç
Mirant-se als ulls,agafats de la ma
Van enamorats ,sense por al demà.
Sé, però jo vaig sola pel carrer
Amb una pena al cor. Sí, però jo vaig sola perque ningú m’estima

Els meus dies son iguals
Que les meves nits
Sense alegría i plens
De tristesa perque ningú
Em diu a l’orella “t’estimo”

Tots els nois i noies de la meva edat
Fan junts projectes de futur
Tots els nois i noies de la meva edat
Saben molt bé el que és l’amor
Mirant-se als ulls,agafats de la ma
Van enamorats ,sense por al demà.
Sé, però jo vaig sola pel carrer
Amb una pena al cor. Sí, però jo vaig sola perque ningú m’estima

Els meus dies son iguals
Que les meves nits
Sense alegría i plens de tristesa
¿Quan brillarà el sol per mi?

Com els nois i noies de la meva edat
Coneixeré aviat l’amor ?
Com els nois i noies de la meva edat
Em pregunto quan arribarà el dia ?
En que els meus ulls en els seus ulls
I la meva ma en la seva ma
Tindre el cor feliç
Sense por del demà
El dia en que ja no tornaré
A tenir l’anima apenada
El dia en que jo també tindre
Algú que m’estimi

Còctel Musical

Còctel MusicalLa millor musica francesa del segle XX i unes gotetes de copla espanyola. Amb Enric Huguet i Júlia Toríbio.
Aquesta setmana l’Enric Huguet ens proposa a: Johnny Hallyday cantant i actor francès. Per alguns és nomenat l’equivalent francès d’Elvis Presley

En el apartat de cobla espanyola Júlia Toríbio ens porta a Pepe Blanco i Carmen Morell.
Pepe Blanco José Blanco Ruiz, més conegut com Pepe Blanco. cantant de cobla i folklore espanyol. L’any 1946 va formar la seva primera companyia com a empresari en l’obra Alegria, juntament amb la cantant Carmen Morell, amb la qual va formar parella artística durant molts anys, separant-se en 1961, data en la qual es trasllada a viure a Madrid amb la seva dona i els seus fills. i Rosa Ferrando Galindo coneguda artísticament com Carmen Morell és una cantant de cobla i folklore espanyol. Va tenir amb ell un apassionat idil•li amb Pepe Blanco però va haver de suportar les infidelitats d’ell.

Programa emès diumenge, 19 de maig de 2013
Escoltar – Descarregar

Que je t’aime

Quand tes cheveux s’ étalent
Comme un soleil d’ été
Et que ton oreiller
Ressemble aux champs de blé
Quand l’ombre et la lumière
dessinent sur ton corps
Des montagnes des forêts
Et des îles aux trésors

Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime,
Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime !

Quand ta bouche se fait douce
Quand ton corps se fait dur
Quand le ciel dans tes yeux
D’un seul coup n’est plus pur
Quand tes mains voudraient bien
Quand tes doigts n’osent pas
Quand ta pudeur dit non
D’ une toute petite voix

Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime,
Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime !

Quand tu n’te sens plus chatte
Et que tu deviens chienne
Et qu’à l’appel du loup
Tu brises enfin tes chaînes
Quand ton premier soupir
Se finit dans un cri
Quand c’est moi qui dis non
Quand c’est toi qui dit oui

Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime,
Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime !

Quand mon corps sur ton corps
Lourd comme un cheval mort
Ne sait pas ne sait plus
S’ il existe encore
Quand on a fait l’Amour
Comme d’autres font la guerre
Quand c’est moi le soldat
Qui meurt et qui la perd

Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime,
Que je t’aime, que je t’aime, que je t’aime !

Com t’estimo
Quan el teus cabells s’escampen
Com un sol d’estiu
I el teu coixí s’assembla
Als camps de blat
Quan l’ombra i la llum
Dibuixen en el teu cos
Montanyes, boscos
I illes amb tresors

Com t’estimo …..

Quan la teva boca es fa suau
Quan el teu cos es fa dur
Quan el cel en els teus ulls
De repent ja no és pur
Quan les teves mans bé voldrien
Quan els teus dits no gosen
Quan el teu pudor diu no
Amb una veu baixeta

Com t’estimo ……

Quan ja no et sents gata
I esdevens gossa
I a la crida del llop
Trenques per fi les cadenes
Quan el teu primer sospir
Acaba amb un crit
Quan soc jo que dic no
Quan ets tu que diu si

Com t’estimo …..

Quan el meu cos sobre el teu cos
Feixuc com un cavall mort
No sap, ja no sap
Si encara existeix
Quan hem fet l’amor
Com altres fan la guerra
Quan jo soc el soldat
Que mor i que la perd

Com t’estimo …..